Alerta de articulos 2011/03/02

 
Aksoy, N. B. “The Relation Between Translation and Ideology as an Instrument for the Establishment of a National Literature.” Meta vol. 55, n. 3 (2010).  pp. 438-455. http://id.erudit.org/iderudit/045064ar
 
 
            La relation entre la traduction et l’idéologie est un exemple concret de la lutte d’une nation cherchant à prendre sa place dans le monde moderne. Durant les premières années de la République turque, qui a été établie par M. Kemal Atatürk et ses successeurs (1923), l’idéologie d’État dominante a été marquée par le mouvement de renouveau intellectuel et culturel des Lumières et l’esprit d’entreprise à tous les niveaux de la société. Les conditions qui ont créé la Renaissance et l’esprit humaniste à l’Ouest ont été prises comme modèle et la traduction est devenue l’un des principaux instruments de mise en place d’une société moderne ainsi qu’une littérature nationale, à la suite de nombreuses réformes de l’éducation et de la langue. Le présent article examine comment l’idéologie d’État a manipulé la traduction, et les conséquences sur l’émergence de la littérature turque moderne.
 
 
Alsina Keith, V. “Dickens segons Carner i Sellent: la traducció de l’emotivitat en dos models de llengua.” Quaderns: Revista de traducció vol., n. 17 (2010).  pp. 27-45. http://ddd.uab.cat/pub/quaderns/11385790n17p27.pdf
 
 
            Aquest treball té per objectiu descriure el tractament que dues traduccions catalanes, la de Josep Carner i la de Joan Sellent, han donat al discurs del narrador de David Copperfield de Charles Dickens, i concretament a l emotivitat que caracteritza aquest discurs, que l autor assoleix mitjançant l ús recurrent d un seguit de recursos lingüístics: adjectius valoratius, adverbis i locucions adverbials intensificadors, superlatius i comparacions. Les dues versions pertanyen a dos moments ben diferents de la història de la prosa catalana, el 1930 i el 2003, respectivament, i el treball es proposa de relacionar les tries dels dos traductors amb el model de llengua de cadascun.La conclusió a què s arriba és que, en el fragment analitzat, tots dos traductors han resolt d una manera molt semblant la tensió que hi ha entre la sensibilitat de l autor i la del traductor (adequació i acceptabilitat), situant-se en un punt equidistant entre els dos extrems, en un afany per reflectir tant com poden de l original sense renunciar al seu model de llengua, el qual, això sí, és gairebé oposat.
 
 
Bahumaid, S. “Investigating Cultural Competence in English-Arabic Translator Training Programs.” Meta vol. 55, n. 3 (2010).  pp. 569-588. http://id.erudit.org/iderudit/045078ar
 
 
            Le présent article fait état d’une étude empirique examinant la compétence traductionnelle anglais-arabe atteinte par les étudiants en traduction inscrits aux cycles supérieurs de l’Université américaine de Sharjah et de l’Université de Sharjah, aux Émirats arabes unis. Plus spécifiquement, la traduction anglais-arabe d’un échantillon soigneusement choisi de quinze expressions culturellement spécifiques, contextualisées dans des phrases, a été examinée. L’étude s’est également penchée sur la conscience qu’ont les étudiants des procédés de traduction utilisés. Les performances des sujets quant à la traduction d’expressions à contenu culturel dans les deux langues se sont montrées assez faibles. Les principales erreurs repérées sont les , les et les . Il semble que les erreurs soient en grande partie dues à la méconnaissance de la culture anglaise par les sujets, à leur incompréhension de la signification de la traduction et à un usage défectueux des dictionnaires. De plus, les sujets se sont révélés méconnaître les procédés de traduction des expressions culturellement spécifiques. L’étude conclut par des suggestions visant à développer la compétence culturelle chez les étudiants des programmes de formation en traduction anglais-arabe aux cycles supérieurs.
 
 
Brufau Alvira, N. “Interviewing Luise von Flotow: a New State of the Art.” Quaderns: Revista de traducció vol., n. 17 (2010).  pp. 283-292. http://ddd.uab.cat/pub/quaderns/11385790n17p283.pdf
 
 
            The translator and translation researcher Luise von Flotow has been working on the topic of gender and translation for years. She was one of the first translation researchers who was not part of the original feminist translation movement to publish articles reflecting on the well-known feminist translation theories and practices which developed in Canada during the eighties. She has studied them, recognized their meaning and celebrated their success. But she has also revised them critically. Moreover, she has always kept herself updated, as she has followed the many branches that have since then developed still exploring the connections between gender and translation.
 
 
Chiang, Y.-N. “Foreign Language Anxiety and Student Interpreters’ Learning Outcomes: Implications for the Theory and Measurement of Interpretation Learning Anxiety.” Meta vol. 55, n. 3 (2010).  pp. 589-601. http://id.erudit.org/iderudit/045079ar
 
 
            Bien que le rôle déterminant de l’anxiété ait été démontré autant en situation d’interprétation que dans le cadre de l’acquisition d’une langue seconde (L2), peu de travaux ont été menés sur les liens pouvant exister entre les formes d’anxiété respectivement induites par ces deux situations, toutes deux translinguistiques et transculturelles. Les principales études menées jusqu’à présent sur l’anxiété en situation d’interprétation tendent à considérer l’anxiété d’un interprète comme l’expression d’autres formes d’anxiété, par exemple l’anxiété constitutive. Elles ne tiennent pas compte de la probable influence de l’anxiété due à l’utilisation d’une langue étrangère en situation d’interprétation. Le présent article fait état d’une étude qui visait à déterminer l’influence de l’anxiété liée à l’utilisation d’une langue étrangère sur les résultats d’apprentissage obtenus par 213 étudiants en interprétation chinois-anglais. Les résultats examinés étaient les résultats de mi-session et les résultats finaux. Deux échelles ont été employées, celle de Spielberger (1983 ; ), pour évaluer l’anxiété caractérielle, et celle de Horwitz, Horwitz (1986 ; ), pour évaluer l’anxiété liée à l’utilisation d’une langue étrangère. Les analyses de corrélation ont montré : a) qu’il n’y avait aucune corrélation entre l’anxiété caractérielle et les résultats d’apprentissage examinés ; b) qu’il existait une corrélation négative significative entre l’anxiété due à l’utilisation d’une langue étrangère et les résultats d’apprentissage ; c) qu’une fois l’effet d’anxiété de trait neutralisé, la corrélation entre l’anxiété due à l’utilisation d’une langue étrangère et les résultats d’apprentissage était toujours significative ; d) que la grande majorité des items de l’échelle sont corrélés négativement et de façon significative avec les résultats d’apprentissage examinés. En conclusion, les implications théoriques et expérimentales (instrument de mesure) relatives à l’anxiété liée à l’apprentissage de l’interprétation sont abordées.
 
 
Córdoba Serrano, M. S. “Maria Chapdelaine vue d’ailleurs:les agents et les enjeux derrière la traduction espagnole et catalane d’un classique de la littérature canadienne-française.” Quaderns: Revista de traducció vol., n. 17 (2010).  pp. 131-147. http://ddd.uab.cat/pub/quaderns/11385790n17p131.pdf
 
 
            Le présent article vise à analyser les différentes rééditions des traductions espagnole et catalane d un classique de la littérature canadienne-française, soit Maria Chapdelaine. À partir des préfaces conçues en tant que prises de position (au sens bourdieusien), sont analysés les différents agents derrière l initiative de faire traduire ce roman en Espagne et en Catalogne, ainsi que le rapport de ces agents envers l altérité canadienne-française du texte source. Est révélée la fonction idéologique des préfaces en tant que dispositifs discursifs qui permettent aux agents des champs cibles de réveiller certains débats qui vont (thématiquement et chronologiquement) bien au-delà des questions liées au texte original.
 
 
Cotoner Cerdó, L. “Ironía y autotraducción: de Epitelis tendríssims a El hotel de los cuentos y otros relatos neuróticos de Carme Riera.” Quaderns: Revista de traducció vol., n. 17 (2010).  pp. 115-129. http://ddd.uab.cat/pub/quaderns/11385790n17p115.pdf
 
 
            Erotismo e ironía fueron los componentes fundamentales sobre los que Carme Riera construyó los relatos de la colección Epitelis tendríssims, que la escritora mallorquina publicó en 1981. Sin embargo, en el intervalo de veintisiete años que media entre el original y la traducción de la propia autora, la percepción de ambos ingredientes por parte del público lector ha variado de manera considerable. Este artículo tiene por objeto analizar los procedimientos de actualización y las adaptaciones que Riera introduce en la versión castellana con el propósito de salvaguardar estas narraciones de la usura del tiempo.
 
 
Dinçkan, Y. and im “Culture-Bound Collocations in Bestsellers: A Study of Their Translations from English into Turkish.” Meta vol. 55, n. 3 (2010).  pp. 456-473. http://id.erudit.org/iderudit/045065ar
 
 
            Le présent article traite des collocations culturellement marquées dans les traductions en turc de trois best-sellers anglais récents. Les résultats de l’étude sont présentés en fonction de la nature des exemples et de la stratégie de traduction, et sont discutés en référence au cadre conceptuel de la naturalisation et de l’étrangéisation. Sont abordés l’étude des facteurs qui peuvent influencer le travail du traducteur tels que le contexte, les exigences de la maison d’édition et le type de roman traduit, ainsi que les liens entre best-sellers, culture populaire et traduction. Une réflexion sur la cohérence et le choix de stratégies de traduction et l’établissement d’une liste de onze facteurs à prendre en considération pour la traduction de best-sellers concluent l’étude. Il est suggéré que la langue source (l’anglais) et le type de roman (best-seller) ont dû influencer les choix opérés par les traducteurs. L’article se termine par un ensemble de suggestions pour la traduction de best-sellers ainsi que par une invitation faite aux théoriciens de la traductologie à se pencher non seulement sur les classiques de la littérature mais également sur les fictions populaires.
 
 
Estelrich, J. “Col.lecció d’autors grecs i llatins: normes fenerals.” Quaderns: Revista de traducció vol., n. 17 (2010).  pp. 225-255. http://ddd.uab.cat/pub/quaderns/11385790n17p225.pdf
 
 
            En el nostre primer «Projecte» resumíem així el pla: Es començarà per dues grans col·leccions: grega i llatina. Resta, per després, l’estudi de dues novelles col·leccions: 1a. De les obres cabdals de les literatures de l’Orient. 2a. De les obres cabdals de les literatures modernes.
(Per ara, doncs: una col·lecció de les grans obres gregues i llatines.) Tipus: un text, acompanyat d’introducció i comentari general i la traducció
catalana davant el text. La traducció separada del text, també serà editada a part. Per de prompte s’hauran de publicar els textos veritablement clàssics i principals. Després els d’ordre secundari. Dins el nostre pla no hi entren els d’ordre inferior o purament tècnics i científics.
 
 
Feliu, F. and J. Ferrer “La llengua de l’heroi. Notes sobre la llengua del segle xx a partir de les traduccions catalanes de David Copperfield de Charles Dickens.” Quaderns: Revista de traducció vol., n. 17 (2010).  pp. 47-80. http://ddd.uab.cat/pub/quaderns/11385790n17p47.pdf
 
 
            Estudi comparatiu de les dues traduccions catalanes publicades de David Copperfield de Charles Dickens. La primera de Josep Carner feta l any 1930 però publicada el 1964 i la segona obra de Joan Sellent del 2003. L anàlisi mostra que ambdues traduccions, excel·lents, reflecteixen una evolució singular i força accelerada del model de llengua que els traductors fan arribar al seu públic, que és reflex de la complexa història de la llengua catalana del segle xx, que encara s ha d escriure. A comparative study of the two published Catalan translations of Charles Dickens David Copperfield, the first translated by Josep Carner in 1930 but not published until 1964, and the second by Joan Sellent in 2003. The analysis shows that both translations, magnificent, reflect the unique evolution of the language model that the translators pass on to their readers, an evolution shaped by the complex history of the Catalan language in the 20th century, which is still to be written.
 
 
Franquesa Gòdia, M. “Les primeres normes generals de traducció de la Fundació Bernat Metge.” Quaderns: Revista de traducció vol., n. 17 (2010).  pp. 213-223. http://ddd.uab.cat/pub/quaderns/11385790n17p213.pdf
 
 
            L any 1923 la col·lecció de la Fundació Bernat Metge publicava el primer volum dels clàssics grecs i llatins en versió bilingüe. Acabava de néixer un dels projectes editorials catalans de més abast de tots els temps perquè preveia la traducció i publicació de tota la literatura clàssica en tres-cents volums i en deu anys. Francesc Cambó endegà l empresa i Joan Estelrich li presentà un projecte, perfectament elaborat i estudiat, i que responia a una bona part de l ideal de cultura noucentista. S aspirava a produir allò que altres cultures europees ja tenien assimilat i que Catalunya encara havia de tenir. El projecte d edició dels clàssics grecs i llatins en català d Estelrich quedà enllestit a finals de 1921. Inspirat en el model francès de l associació Guillaume Budé, comportà també l elaboració d unes primeres Normes generals d edició i traducció, un document que detallava el pla general de la col·lecció, els criteris per a l edició del text antic, els criteris ortogràfics, les normes de traducció i les tipogràfiques. En aquest article fem una primera anàlisi de les Normes generals que havien de regir la col·lecció, tot resseguint-ne atentament el contingut. Queda clar que Joan Estelrich es basà en el document normatiu de la Budé, però també hi afegí alguns aspectes per iniciativa pròpia i n incorporà d altres, suggerits per Lluís Segalà.
 
 
Gil Bardají, A. “Entrevista a Julio César Santoyo.” Quaderns: Revista de traducció vol., n. 17 (2010).  pp. 271-281. http://ddd.uab.cat/pub/quaderns/11385790n17p271.pdf
 
 
            Julio César Santoyo es catedrático de Filología Inglesa y de Traducción e Interpretación en la Universidad de León. Autor de más de 130 artículos y capítulos de libros sobre teoría, historia y bibliografía de la traducción, literatura inglesa e historia de la imprenta, es también traductor de obras de J. R. R. Tolkien, R. L. Stevenson, Oscar Wilde, E. A. Poe, Christopher Marlowe, Rudyard Kipling, Washington Irving, entre otros, y autor de numerosos libros, entre los que destacan Ediciones y traducciones inglesas del Lazarillo de Tormes, 1568-1977 (1978), La cultura traducida (1983), El delito de traducir (1985), De clásicos y traducciones (1987), Teoría y crítica de la traducción: Antología (1987), Bibliografía española de la traducción (1996), Las páginas olvidadas: Reflexiones sobre canon, literatura y traducción (1998), Historia de la traducción: Quince apuntes (1999), e Historia de la traducción: viejos y nuevos apuntes (2008).
 
 
Girons, A. “Barrufa que barrufarás: entrevista a Albert Jané.” Quaderns: Revista de traducció vol., n. 17 (2010).  pp. 259-269. http://ddd.uab.cat/pub/quaderns/11385790n17p259.pdf
 
 
            Albert Jané (1930) va començar a treballar a Cavall Fort l’any 1963 i des de llavors no ha parat de traduir. Gràcies a ell, petits i grans han pogut llegir les aventures dels Barrufets, Sergi Grapes, Estefi, Aquil·les Taló i molts altres personatges en català. Jané també ha dut a terme nombroses adaptacions de contes i rondalles populars, i algunes traduccions de guions cinematogràfics.
 
 
Godayol, P. “Carme Sarrllonga, el placer de traduir.” Quaderns: Revista de traducció vol., n. 17 (2010).  pp. 17-23. http://ddd.uab.cat/pub/quaderns/11385790n17p17.pdf
 
 
            Carme Serrallonga (Barcelona, 1909-1997) començà a traduir als anys seixanta, en moments de represa de consciència ideològica i literària. Bona coneixedora de diversos idiomes, especialment l alemany, l anglès, el francès i l italià, girà al català unes vint obres del teatre universal dels grans autors. Serrallonga explicava que havia començat a aprendre alemany per poder conèixer a fons l obra de Brecht, del qual el 1966 traduí La bona persona de Sezuan, a proposta de Ricard Salvat, i cinc obres més. De l alemany també portà al català autors com Georg Büchner, Heinrich Böll, Friedrich Dürrenmatt, Peter Handke, György Lukács, Goethe, Mozart o Alfred Döblin. A més de l alta literatura alemanya, Serrallonga féu petites incursions en la literatura anglesa i nord-americana, la italiana i, fins i tot, la sud-africana. El 1983 l editorial La Galera li encarregà la traducció d En Jim Botó i en Lluc el maquinista de Michael Ende. En sis anys traduí més de trenta títols de literatura infantil. Ja jubilada, a vuitanta-quatre anys, es posà a estudiar rus pel plaer de poder llegir Anna Akhmàtova i Txèkhov en la seva llengua originària. Abans de morir, treballava en la traducció d un llibre de poemes de l autora russa.
 
 
Grandtner, M. M. and M.-A. Beaulieu “Quelques principes de normalisation des noms botaniques français : les arbres d’Amérique du Nord.” Meta vol. 55, n. 3 (2010).  pp. 558-568. http://id.erudit.org/iderudit/045077ar
 
 
            Le présent article porte sur la normalisation des noms botaniques français désignant les arbres indigènes d’Amérique du Nord. Il propose une nomenclature normalisée française, inspirée des noms scientifiques latins et des noms populaires français. Ses quatre principes de base sont : le caractère binomial du nom, son exclusivité, l’exactitude de sa signification botanique et son universalité. Sont également analysés d’autres principes comme la priorité du nom existant sur le néonyme ainsi que le recours aux grandes catégories conceptuelles, telles que la morphologie, la ressemblance avec d’autres taxons, la toponymie, l’écologie, l’anthroponymie et l’utilisation de la plante. Enfin, un aperçu du travail qui reste à faire pour normaliser la totalité des noms français de la dendroflore mondiale vient conclure l’article.
 
 
Hampshire, S. and C. Porta Salvia “Traslation and the Internet: evaluating the Quality of Free Online Machine Translators.” Quaderns: Revista de traducció vol., n. 17 (2010).  pp. 197-209. http://ddd.uab.cat/pub/quaderns/11385790n17p197.pdf
 
 
            The late 1990s saw the advent of free online machine translators such as Babelfish, Google Translate and Transtext. Professional opinion regarding the quality of the translations provided by them, oscillates wildly from the «laughably bad» (Ali, 2007) to «a tremendous success» (Yang and Lange, 1998). While the literature on commercial machine translators is vast, there are only a handful of studies, mostly in blog format, that evaluate and rank free online machine translators.This paper offers a review of the most significant contributions in that field with an emphasis on two key issues: (i) the need for a ranking system; (ii) the results of a ranking system devised by the authors of this paper. Our small-scale evaluation of the performance of ten free machine translators (FMTs) in «league table» format shows what a user can expect from an individual FMT in terms of translation quality. Our rankings are a first tentative step towards allowing the user to make an informed choice as to the most appropriate FMT for his/her source text and thus produce higher FMT target text quality. Durant la darrera dècada del segle xx s introdueixen els traductors online gratuïts (TOG), com poden ser Babelfish, Google Translate o Transtext. L opinió per part de la crítica professional sobre aquestes traduccions es mou des d una ingrata ridiculització (Ali, 2007) a l acceptació més incondicional (Yang y Lange, 1998). Actualment, els estudis valoratius sobre els TOG són realment escassos, la majoria en format blog, mentre que la literatura sobre els traductors comercials és enorme. L article que plantegem aporta una revisió de les principals contribucions i posa l èmfasi bàsicament en dues qüestions: (i) necessitat d un sistema de classificació (un rànquing) i (ii) descripció dels resultats obtinguts pel sistema de classificació ideat pels autors d aquest article.L avaluació que realitzem a petita escala es basa en l anàlisi de l actuació de deu TOG en un rànquing que posa de manifest les expectatives que en termes de qualitat de traducció pot esperar l usuari. El resultat del rànquing ofereix a l usuari els criteris que millor s ajusten a cada cas, per tal d utilitzar un traductor o un altre en funció del text original, i obtenir com a resultat una traducció de qualitat considerable.
 
 
Iwuchukwu, M. O. “Théorie du sens et sociocritique en traduction littéraire.” Meta vol. 55, n. 3 (2010).  pp. 529-544. http://id.erudit.org/iderudit/045075ar
 
 
            Le présent article porte sur la théorie et la méthodologie de la traduction, plus précisément sur une alliance originale de la théorie du sens et de la sociocritique en traduction littéraire. Il établit ainsi le lien de complémentarité qui s’impose entre la théorie du sens et la sociocritique dans le processus interprétatif. L’étude soutient que, pour compenser les lacunes des approches linguistique, sémiotique et comparative, le traducteur littéraire doit non seulement faire preuve d’une maîtrise des deux langues (ici l’anglais et le français) et des deux cultures en présence, mais aussi s’armer de principes théoriques qui relèvent à la fois de l’approche interprétative de la traduction et de la sociocritique. Grâce à une analyse du processus interprétatif et à des exemples tirés principalement d’oeuvres littéraires africaines de langue anglaise ou française, elle met en lumière la complémentarité des fonctions interprétative et sociocritique du traducteur. La démarche aide à mieux intégrer dans le processus traductionnel les éléments cognitifs et affectifs fondant la théorie du sens ainsi que les connaissances extralinguistiques sollicitées par la sociocritique. De toute évidence, elle facilite le travail du traducteur littéraire dans la mesure où elle lui permet de réexprimer avec fidélité le vouloir dire original de l’auteur.
 
 
Jenn, R. “Traduire la France et le Directoire dans The Columbian Orator de Caleb Bingham (1797).” Meta vol. 55, n. 3 (2010).  pp. 420-437. http://id.erudit.org/iderudit/045063ar
 
 
            Le présent article fait état d’une étude des traductions de discours de personnalités militaires et politiques françaises (l’abbé Fauchet, Pierre-Auguste Adet, Napoléon Bonaparte, Lazare Nicolas Marguerite Carnot) publiées en 1797 dans l’anthologie du révérend Caleb Bingham, imprimeur à Boston. Maintes fois réédité jusque dans les années 1830, pour un total de 190 000 exemplaires, ce volume et les traductions qu’il contenait modelèrent de façon significative l’image de la France aux États-Unis. La personnalité des auteurs convoqués, les sujets abordés, le style de ces discours ainsi que le contexte global dans lequel ils furent rédigés, prononcés et traduits, apportent un éclairage sur les relations franco-américaines de cette période et font de ces traductions un cas d’école illustrant l’importance des paramètres politiques et idéologiques intervenant dans la sélection et la traduction de textes quelle que soit l’époque.
 
 
Julià, M. L. “Carme Serrallonga (1909-1997). Viure l’ideal.” Quaderns: Revista de traducció vol., n. 17 (2010).  pp. 9-15. http://ddd.uab.cat/pub/quaderns/11385790n17p9.pdf
 
 
            L’article, fruit de la intervenció en la sessió inaugural del curs acadèmic 2009-2010 de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona, presenta la figura polièdrica de Carme Serrallonga (Barcelona, 1909-1997), traductora i pedagoga, als cent anys del seu naixement i en dibuixa els trets que la defineixen. Per una banda el tarannà: havent viscut en el moment d’un projecte nacional avançat, en els anys vint i trenta del segle xx, amb l’arribada del franquisme transforma la seva trajectòria intel·lectual en un projecte col·lectiu a través de l’escola Isabel de Villena que va liderar durant dècades. També es va convertir en una de les persones més activesde la societat catalana a través de la seva participació, des del 1960, en l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, amb Ricard Salvat i Maria Aurèlia Capmany al capdavant, i que va significar la recuperació del teatre català contemporani. Aquesta feina li permet exercir un segon mestratge sobre actors, actrius i escriptors de les noves generacions. Finalment, s’exposa la relació ideològica i personal que Serrallonga estableix amb la seva obra de traducció del teatre i la novel·la alemanys.
 
 
Marco, J. “Una aproximació a l’habitus de Carles Capdevila, traductor i home de lletres.” Quaderns: Revista de traducció vol., n. 17 (2010).  pp. 83-104. http://ddd.uab.cat/pub/quaderns/11385790n17p83.pdf
 
 
            Aquest article té com a objectiu analitzar la figura de Carles Capdevila en tant que traductor i home de lletres en general des del punt de vista de la noció d habitus, encunyada pel sociòleg Pierre Bourdieu. L habitus és el conjunt de disposicions interioritzades per l agent en el decurs de la seua socialització en un camp determinat, l angle de la mirada amb què contempla el camp (en aquest cas, el literari). L anàlisi de la figura polièdrica de Capdevila se centra en les seues facetes d home de teatre (incloent-hi la de traductor teatral), periodista i traductor de narrativa. Com a traductor teatral, destaca el seu compromís amb la renovació de l escena catalana i el seu eclecticisme, que el fa parar esment als gustos de diferents sectors del públic. En les traduccions de narrativa, en canvi, semblen pesar-hi menys els seus gustos personals, que se subordinen a l afany socialitzador d una col·lecció com la «Biblioteca Univers», dirigida per Carles Soldevila.
The present article aims to analyse the figure of Carles Capdevila as a translator and man of letters generally from the viewpoint of the notion of habitus, as put forward by the sociologist Pierre Bourdieu. A habitus is a set of dispositions incorporated by an agent in the course of their socialisation in a given field, the angle from which they look at the field the literary field, in this case. The analysis of Capdevila s multi-faceted figure focuses on three aspects of his intellectual activity: work for the theatre (including drama translation), journalism and translation of narrative fiction. As a drama translator, he was committed to the renewal of the Catalan scene and often adopted an eclectic standpoint, which led him to pay attention to the tastes of different sectors of the audience. As a fiction translator, however, his personal taste seems to have receded into the background and yielded priority to the socialising urge underlying the «Biblioteca Univers», a series edited by Carles Soldevila.
 
 
Mussche, E. and K. Willems “Fred or far d, bacon or bay un (‘egg’)? Proper Names and Cultural-specific Items in the Arabic Translation of Harry Potter.” Meta vol. 55, n. 3 (2010).  pp. 474-498. http://id.erudit.org/iderudit/045066ar
 
 
            Le présent article décrit les procédés mis en oeuvre pour transférer les noms propres et noms de produits alimentaires dans la traduction arabe des trois premiers volumes de . Les deux questions centrales de l’étude sont les suivantes : Quelle est la relation entre les procédés employés et les traits formels, sémantiques et culturels des données de base dans le texte de départ ? Quels sont les effets textuels et stylistiques de ces procédés dans le texte d’arrivée ? L’analyse met en évidence l’importance d’une stratégie visant à simplifier un grand nombre de données du texte anglais original. L’étrangéisation est un procédé parfois employé, mais les vernacularisations sont rares. L’analyse est par ailleurs enrichie d’exemples relatifs à l’école, à l’éducation, à la famille et à la parenté, ainsi que de variations dialectales ou argotiques. Ces exemples constituent des illustrations supplémentaires des stratégies d’atténuation et de normalisation utilisées.
 
 
Resinger, H. “La incorporació del factor temps en la traducció jurídico-económica: una experiència docent.” Quaderns: Revista de traducció vol., n. 17 (2010).  pp. 293-300. http://ddd.uab.cat/pub/quaderns/11385790n17p293.pdf
 
 
            Aquest article s emmarca en les premisses de l Espai Europeu d Estudis Superiors i en l èmfasi que es posa en els processos d aprenentatge de l alumnat. Tracta d una experiència docent que consisteix a incorporar a l aprenentatge de la traducció jurídicoeconòmica l atenció al temps que cada persona empra en les diverses tasques de treball autònom. Amb aquesta finalitat didàctica es fa servir una graella de monitoratge de temps. Els primers resultats mostren que l alumnat habitualment subestima en un grau considerable el temps que requereixen les tasques de treball pràctic. Durant el període de monitoratge s assoleix una certa millora en la gestió del temps.Concloem que s hauria de reforçar l atenció al factor temps en un entorn didàctic anterior a la situació professional en l àmbit de la traducció especialitzada, com a part integrant de les competències transversals d anàlisi de situacions, per una banda, i d organització i planificació, per l altra.
 
 
San Vicente, R. “La adaptación (¿o traducción?) cinematográfica de Oneguin.” Quaderns: Revista de traducció vol., n. 17 (2010).  pp. 149-165. http://ddd.uab.cat/pub/quaderns/11385790n17p149.pdf
 
 
            Eugenio Oneguin de Pushkin es una obra central en el sistema literario ruso difícilmente adaptable al cine, tanto por sus características literarias como por sus connotaciones culturales. En 1999 los hermanos Fiennes hicieron una adaptación cinematográfica dirigida básicamente al público anglosajón. En el presente artículo se analiza la escena de la carta de Tatiana como ejemplo de este trasvase del sistema cultural ruso al inglés. En tanto que los Fiennes pretendían crear una película comprensible y verosímil, pero que también pareciera fiel al original ruso, tuvieron que «traducir» la novela con imágenes visuales y lingüísticas culturalmente reconocibles por el espectador anglosajón.
Eugene Onegin by Pushkin is one of the main works in Russian literature, and is difficult to adapt to film because of its literary characteristics and cultural connotations. In 1999, the Fiennes made a film adaptation destined mainly to Anglo-Saxon audience. As the Fiennes intention was to create a film that would be credible and understandable but, at the same time, not deprived of the fidelity with respect to its Russian original, they had to «translate» the novel by means of visual and linguistic images, culturally recognizable by Anglo-Saxon spectators. This paper analyzes the scene with Tatiana s letter as an example of a transfer of the Russian cultural system to the English one.
 
 
Santaemilia Ruiz, J. and B. Soler “Els títols dels films de Quentin Tarantino: una perspectiva multilingüe.” Quaderns: Revista de traducció vol., n. 17 (2010).  pp. 167-182. http://ddd.uab.cat/pub/quaderns/11385790n17p167.pdf
 
 
            Els títols de films en llengua anglesa són, avui dia, textos (o paratextos) de gran importància cultural en les societats occidentals. En aquest article ens ocupem de dues qüestions: (1) del fenomen força popular de la traducció dels títols de pel·lícules en llengua anglesa que arriben al nostres cinemes; repassem les variades tipologies emprades per analitzar les traduccions dels títols dels films a l espanyol; i (2) de les traduccions dels títols dels films de Quentin Tarantino a diverses llengües del nostre entorn (espanyol, francès, italià, portuguès, alemany, i també català); tractem de trobar algunes claus explicatives per aquestes traduccions, i valorem la incidència de factors com el doblatge vs. subtitulació, globalització vs. nacionalisme, el cinema com a fenomen comercial, Tarantino i el cinema de culte, Tarantino com a director i guionista, etc. Des del punt de vista traductològic, comprovem el predomini d estratègies com el manlleu (o «no traducció ») i la traducció literal.
 
 
Santamaria, L. “The Translation of Cultural Referents: From Reference to Mental Representation.” Meta vol. 55, n. 3 (2010).  pp. 516-528. http://id.erudit.org/iderudit/045068ar
 
 
            Le présent article a pour objet l’information cognitive portée par les référents culturels et propose une stratégie multidisciplinaire visant à comprendre comment un public cible appréhende ces derniers. L’hypothèse de travail est que les référents culturels sont utilisés dans les oeuvres de fiction (telles que les sitcoms télévisées dont sont tirés les exemples) pour que le public cible associe les personnages avec un contexte socioculturel donné. Selon les techniques de traduction employées, le public cible de la version traduite devrait faire un effort plus important que celui de la version originale et certaines informations ne seront pas retrouvées. L’identification des phases clés de ce processus cognitif constitue une aide pour le traducteur.
 
 
Thawabteh, M. A. “The Translatability of Interjections: A Case Study of Arabic-English Subtitling.” Meta vol. 55, n. 3 (2010).  pp. 499-515. http://id.erudit.org/iderudit/045067ar
 
 
            Le présent article examine la traductibilité des interjections arabes dans un sous-titrage anglais. La recherche est illustrée par un film égyptien, intitulé (), qui est sous-titré par le réseau de radio et de télévision arabe ( ART). Le cadre théorique relatif à la traduction audiovisuelle (TAV) et aux interjections est tout d’abord présenté. L’importance des interjections est abordée du point de vue des paradigmes techniques et traductionnels. L’étude montre que, bien que les questions techniques limitent le choix des sous-titreurs, elles ont peu d’influence sur la traduction des interjections, car celles-ci sont généralement des mots courts. En ce qui concerne la traduction, l’étude montre que le sous-titreur peut opter pour trois grandes stratégies: 1) ne pas prendre en compte l’interjection dans la langue source (LS) et utiliser une expression sans interjection dans la langue cible (LC); 2) prendre en considération l’interjection dans la LS et la traduire dans la LC; 3) ajouter une interjection dans la LC alors qu’elle est absente dans la LS.
 
 
Udina, D. “Gabriel Ferrater, traductor.” Quaderns: Revista de traducció vol., n. 17 (2010).  pp. 105-114. http://ddd.uab.cat/pub/quaderns/11385790n17p105.pdf
 
 
            Gabriel Ferrater va traduir més d una vintena de llibres al castellà i al català, de l anglès, el francès, l alemany, el suec i el polonès. Tot i que no era la seva labor literària principal, podem distingir entre les obres traduïdes les que va fer purament per guanyar diners i les que devia triar ell mateix perquè li interessava aprofundir en els autors originals.A banda dels minsos comentaris sobre la seva tasca de traducció, en les biografies de Ferrater, no hi ha gaire bibliografia sobre el Gabriel Ferrater traductor, però repassant les obres traduïdes podem fer-nos una idea de quina mena de traductor era, fins a quin punt s hi mirava en les traduccions que li encarregaven i la vigència que tenen encara en aquests moments.
 
 
Zaboklicka Zakwaska, B. A. “Influencias de los idiomas de los confines orientales de Polonia en el lenguaje literario polaco y sus repercusiones en la traducción.” Quaderns: Revista de traducció vol., n. 17 (2010).  pp. 183-196. http://ddd.uab.cat/pub/quaderns/11385790n17p183.pdf
 
 
            Durante varios siglos Polonia fue un Estado multicultural con los confines orientales étnicamente, culturalmente y lingüísticamente diversos. La mayoría de los escritores polacos importantes procedía de aquellas tierras y al escribir sobre Polonia, de hecho, estaban escribiendo sobre sus «pequeñas patrias»: Lituania con Bielorrusia y Ucrania. Pero no solo la realidad representada de sus obras era diferente de la de la Polonia central, sino también el lenguaje que utilizaban era influido por las lenguas autóctonas. Numerosas obras de la literatura polaca fueron escritas en ese especial dialecto del polaco de los confines orientales que mezcla el polaco con elementos de lenguas locales. Este procedimiento estilístico crea en el lector polaco una sensación de familiaridad y extrañeza al mismo tiempo, pero es extremamente difícil de trasladar a una lengua no eslava.
 
 
Zethsen, K. K. “Has Globalisation Unburdened the Translator?” Meta vol. 55, n. 3 (2010).  pp. 545-557. http://id.erudit.org/iderudit/045076ar
 
 
            Maintenant que le terme s’est banalisé, il est naturel de se demander si la tâche du traducteur s’est simplifiée. Comme de plus en plus de gens partout dans le monde acquièrent les mêmes produits, regardent les mêmes films américains et écoutent la même musique, on a tendance à penser qu’ils ont recours au même cadre de référence et qu’ils partagent une même culture, une . Si c’est le cas, la traduction devrait s’en trouver simplifiée, les concepts culturels ayant un terme correspondant dans chaque langue. Prétendre qu’il n’y a pas de culture globale serait insensé, mais il est parfaitement raisonnable de se demander si elle est la seule culture ou si elle ne constitue qu’un fragment de la culture de référence d’une personne. Le présent article vise à discuter et à définir le concept de et à examiner si la mondialisation, de fait, facilite la tâche du traducteur.
 

 

_______________________________________________
L_tra_infotrad mailing list
L_tra_infotrad@listas.usal.es
Post a comment or leave a trackback: Trackback URL.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: